29/3/12
Aprendre llengües: [765] L'Espanya singular
Aprendre llengües: [765] L'Espanya singular: El president del Senat espanyol, Pío García Escudero, feia fa tres dies unes declaracions en una entrevista a La Razón que perpetuen la im...
El noucentisme segons Viquipèdia
Noucentisme
El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX. Va començar el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i va acabar amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923, bé que la seva petjada estètica perdurà fins la guerra civil i fins i tot després d'aquesta. Eugeni d'Ors va ser el primer que va fer aparèixer aquest nom en les seves Gloses, encara que de bon començament no li donà un estil definit, més que la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes apareguts ja amb el nou segle. El nom prové del referent directe del Quattrocento (1400) i Cinquecento (1500) italians (Noucentisme per 1900). D'Ors va dir que noucentista és un adjectiu cronològic. També, nou, és l'adjectiu contrari a vell.
Característiques
Hereta de la Renaixença catalana l'afany de superació per veure la literatura catalana a un més alt nivell, en aquest cas a partir de la recuperació dels clàssics grecollatins i una gran atenció a la forma. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metàfores.
La seva ideologia és la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. Per això s'oposa a moviments precedents. Rebutja el modernisme i el romanticisme per l'exaltació que fan dels sentiments extrems i el trencament de les normes, en comptes d'abraçar la mesura propugnada pels noucentisme com a signe de civilitat. Igualment, però, actuen contra el laïcisme i el positivisme (dos corrents que combaten un cristianisme que els noucentistes identifiquen amb el país) i reivindiquen el pes del passat, de la tradició. Com que l'art és artifici i transformació del que es veu, s'allunya del naturalisme i els moviments realistes, que només busquen reproduir la realitat i no mostrar-la com un ideal.
Es pot resumir l'afany noucentista en uns principis enunciats per d'Ors:
- l'imperalisme: el terme indicava un nacionalisme no separatista,[1] sinó d'imposició cultural i econòmica: calia prosperar a partir de la indústria i la llengua per enfortir Catalunya, tot adoptant la política d'Enric Prat de la Riba
- l'arbitrarietat: l'art, com a bellesa formal, no necessitava una connexió directa amb la realitat, ja que n'era una sublimació, una millora, qualsevol petita escena podia ser convertida en art si se sotmetia al treball de la forma, veritable element definidor
- classicisme: es retorna al model clàssic, d'inspiració grecollatina, enfront la rauxa del romanticisme que només primava l'originalitat i la inspiració.
- mediterranisme: el marc cultural de referència, en consonància amb el tret anterior, és el Mar Mediterrani, bressol de la civilització
- la ciutat: en oposició a la natura modernista i romàntica, es reivindica la ciutat com a ideal, centre de la raó, el seny i el progrés, contraposat a l'instint vist com a barbàrie. L'ideal és la polis grega, centre de govern i vida democràtica.
- civilitat: es recupera l'ideal del cortesà, de la mesura i l'harmonia
- cerca de "l'obra ben feta": els autors cerquen la perfecció en tot el que fan, cada obra és un exemple del treball rigorós, les normes i la combinació més estètica per esdevenir un model idealitzat del que hauria de ser, d'un món culte al marge de les turbulències del nou segle
Literatura
La novel·la va ser un gènere menor durant aquest període. La major producció de prosa eren relats breus i contes ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les. La producció de teatre va ser molt minsa, només van ser Carles Soldevila i Millàs-Raurell qui n'escriguren. La glosa i l'article periodístic van servir com a vehicles d'expressió de les seves teories, sense manifests destacats.
Els autors més importants del període són Josep Carner i Eugeni d'Ors.
El model de llengua, basat en la norma i la correcció, segueix les directrius del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Es crea un català estàndard, que pren com a referència el dialecte de Barcelona per aquest gust de la ciutat, farcit de cultismes, de manera que es modernitza la llengua però sense oblidar les arrels gregues i llatines. La llengua s'allunya conscientment del castellà per reivindicar el seu caràcter propi.
S'observa la influència de l'anomenada escola mallorquina i el simbolisme i el rebuig explícit del realisme. Per l'aire clàssic, les composicions poètiques recuperen temes i estils propis del Renaixement, per exemple s'aprecien petjades de Petrarca als versos de Carner.
Altres arts
Els artistes plàstics més representatius del Noucentisme foren escultors com Arístides Maillol —que tot i ser de la Catalunya del Nord i de estar més vinculat a París que a Barcelona coincidia amb l'estètica dels noucentistes de la Catalunya Sud—, Josep Clarà Enric Casanovas i Esteve Monegal. Entre els pintors cal destacar Joaquim Torres-Garcia, principal responsable de l'orientació mediterranista del moviment, Joaquim Sunyer, Xavier Nogués —sempre però amb una certa dosi d'ironia—, Francesc d'Assís Galí o Josep Aragay. Els arquitectes del primer període, com Josep Maria Pericas i Morros barregen elements modernistes i noucentistes, especialment a l'obra civil.
Bona part dels autors noucentistes (o que van influir en aquest moviment) es van agrupar a l'associació Les Arts i els Artistes.[2] La segona generació va conrear més l'escultura i l'arquitectura, com prova l'obra de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, un dels preconitzadors de la ciutat com a ideal català. Aquests artistes vol intervenir a l'espai públic, en el disseny de mobiliari urbà i elements funcionals.
ERRADES I MILLORES DEL DARRER EXAMEN
A partir d'ara descomptaré dos dècimens en expressions escrites i exàmens pel errors següents:
- a amb acccent tancat
- ç davent e/i
- coma entra subjecte i verb
- Tenir que
- hi han
Errades
- S'enterin de res
- mentres estan junts
- Terra Baixa, era la ciutat
- a mida que passa el temps
- per la por de que vinguin
- hi han tafaners
- contenta de casar-s'hi amb Manelic
- La Nuri sempre ajuda a la Marta
- L'obra està redactada en teatre
Fixeu-vos-hi!
- S'adona que és fantàstic
- se n'adona que és fantàstic
- s'adona compte que és fantàstic
- Se n'adona compte que és fantàstic.
27/3/12
Errades i millores de l'últim article d'opinió
- es pot entendre l'amor en que dues persones
- està una mica mal vist el tenir una relació més lliberal
- sabem que és l'amor?
- Que passa si comences a tenir un altre tipus...
- l'amor entre dos persones
- un altre persona vindrà.
- l'amor mou a les persones
- relacions que no lliguin massa
- L'amor són unes reaccions químiques
- un amor estable es genial i és tracta de fer el que pots.
- Cal apostar per l'amor lliure per vàries raons.
- L'article d'opinió que redactaré tracta de
- cal respectar a la persona
- les relacions d'amics on hi pot haver confianaça
20/3/12
Un altre cop, a la recerca dels recursos estilístics!
Ara treballarem la metàfora, la metonímia, l'oxímoron o la paradoxa. Cerqueu poemes en català en què aparegui algun d'aquests recursos estilístics, escriviu-ne la definició i ressalteu el vers en què podem observar-lo.
Paradoxa: unió de paraules o idees només aparentment contradictòries, però que expressa un enunciat veritable per a l'autor, el narrador o el personatge que les relaciona.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
J. V. Foix
Termini de publicació al bloc: 11 d'abril
Una altra expressió escrita
Aprofiteu per fer l'anàlisi morfològic i verbal de tots els mots de l'enunciat.
Termini de lliurament: 11 d'abril
19/3/12
Una altra proposta d'expressió escrita
Redacteu un article d'opinió de 200 paraules sobre el tema següent: Amor lliure versus amor estable.
Data de lliurament: dilluns, 26 de març.
6/3/12
El modernisme segons viquipèdia, un bon resum
La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i durant la primera del XX.
Rep el nom d'Art nouveau a altres països. Segons uns autors és una evolució del simbolisme francès, segons d'altres és un estil hispanoamericà de finals del segle XIX.
A Catalunya, el Modernisme té un significat especial, perquè adquireix una dimensió reformadora i revolucionària. No es tracta sols de modernitzar, sinó també de contraposar-se a una societat immobilista i antiquada. D'aquesta manera, el Modernisme es converteix en una eina transformadora i s'insereix en una realitat social. L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu. També, presentava una reacció contrària a l'estètica i els plantejaments de la Renaixença.
El Modernisme s'explica, en part, per la situació de canvi de la societat catalana de l'últim quart del segle XIX. La industrialització havia generat una burgesia econòmicament forta i ideològicament conservadora. Alguns membres d'aquesta classe social, fills de la generació anterior, s'inclinaren cap als oficis artístics i literaris, com una manifestació més de la modernització que els impulsava i oposant-se a la voluntat paterna. La tria de l'art com un ofici comportà presentar-lo com una activitat digna i fruit d'una vocació: es contraposava el materialisme burgès amb l'idealisme de l'artista, que concebia l'art com una necessitat íntima, sense pensar en la compensació econòmica. Per tant, el Modernisme proposà una nova relació entre l'artista i la societat.
Entre les diverses tendències estètiques hi ha el regeneracionisme (l'art com a eina per transformar la realitat) i l'esteticisme (l'art és el refugi de l'artista). Els artistes regeneracionistes, també anomenats naturalistes, miraven de presentar la realitat tal com era per provocar una transformació. S'enfrontaven a la problemàtica social, ja sigui de manera col·lectiva o individual.
La poesia modernista rebutjava la tradició jocfloralesca i enllaçà, bàsicament, amb els corrents poètics europeus en voga: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc. Així, a Catalunya es desenvoluparen dues tendències principals: una de més formalista, que té com a representants Jeroni Zanné i Guillem Tell i Lafont, i una de més espontània, que té com a màxim representant Joan Maragall. L'obra poètica de Maragall es caracteritza per l'enaltiment de la vida i per la descripció d'experiències vitals, mitjançant una poesia emotiva i directa i un lèxic senzill i entenedor.
La novel·la modernista significa la superació de la manca d'una tradició sòlida en aquest gènere i l'intent de trobar una tècnica narrativa adequada i un llenguatge eficaç. Oposant-se en part a l'estètica realista, recreà ambients vagues i suggeridors, presentà individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i oferí tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge. Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la novel·la rural, que mostra un home enfrontat a la natura; de fet, presenta les preocupacions ètiques del modernisme lligades a la interrelació entre l'home i el medi. D'altra banda, hi ha la novel·la decadentista (reproducció dels efectes de la realitat sobre l'artista) i la novel·la costumista, que és un retrat de la societat del moment. Algunes de les novel·les modernistes més representatives són Solitud de Víctor Català, i Els sots feréstecs de Raimon Casellas.
Finalment, el teatre modernista manifestà el canvi d'estètica que es produí damunt dels escenaris per tal de connectar amb el teatre europeu. En aquest nou teatre s'observen dues grans tendències: el teatre ideològic, que té com a model l'escriptor noruec Ibsen i que veiem representat en obres de Joan Puig i Ferreter o d'Ignasi Iglésias, i el teatre simbolista, que parteix de les creacions del belga Maeterlinck i que queda plasmat en les obres de Santiago Rusiñol o d'Adrià Gual.
1/3/12
20/2/12
Ei!
Parlo en català,
penso en català,
escric en català,
somnio en català,
estimo en català,
m'il•lusiono en català,
recordo en català,
imagino en català,
gaudeixo en català,
llegeixo en català,
ploro en català,
m'emociono en català,
treballo en català,
estudio en català,
el meu nom està en català...
visc en català!I tu? Passa-ho si no estàs d'acord amb la sentència !
L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes
i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla.L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català
i... ni cas.
penso en català,
escric en català,
somnio en català,
estimo en català,
m'il•lusiono en català,
recordo en català,
imagino en català,
gaudeixo en català,
llegeixo en català,
ploro en català,
m'emociono en català,
treballo en català,
estudio en català,
el meu nom està en català...
visc en català!I tu? Passa-ho si no estàs d'acord amb la sentència !
L'any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes
i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla.L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament TAMBÉ en català
i... ni cas.
També a València 100.000 persones van demanar rebre la senyal d'una
televisió pública en català
i... ni cas.Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic.
L'objectiu: la imposició, la submissió i l'extermini d'una cultura i
d'una nació.PASSA-HO!
televisió pública en català
i... ni cas.Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic.
L'objectiu: la imposició, la submissió i l'extermini d'una cultura i
d'una nació.PASSA-HO!
14/2/12
POESIA VISUAL
Què és això de Poesia Visual?
Premis Vila de Lloret
Narrativa de viatges
1. Les obres, que han de ser poemes o reculls de poemes, han de ser originals,
inèdites, escrites en català, no haver estat premiades en altres concursos
literaris i han d’estar relacionades amb el món dels viatges.
2. Les persones participants han d’estar empadronades a Lloret i estar cursant
ensenyaments secundaris.
3. Els originals han de tenir una extensió màxima de 3 fulls DIN-A4, a
una sola cara, amb lletra de mida 12, amb interlineat simple i amb quatre
marges de 3 cm.
4. L’import del premi és de 300 € en material cultural que escollirà la persona
guanyadora.
Tenint en compte aquestes bases redacteu almenys un poema de 12 versos i un de visual per participar al concurs. Termini: 20 de febrer.
13/2/12
Vols un punt extra trimestral!
Representa amb algun teu company un fragment d'alguna obra de teatre d'Àngel Guimerà, Santiago Rossinyol o d'algun altre autor, grava't i mostra-ho a classe!
També pots escollir una poesia i recitar-la. Per aquesta opció et donem 0,5 punts extra!
Tant en un cas com en l'altre cal contextualitzar l'obra seleccionada.
ESCOLTEU LA BALANGUERA CANTADA PER LA CHENOA
La bellíssima composició poètica d’Alcover, plena de reminiscències clàssiques, i mescla de tradició culta i popular, ens parla del pas del temps i de com el destí, a poc a poc, va teixint el devenir de les persones, el devenir d’un poble que és el nostre. Un devenir que no podem preveure, com fa la vella Parca alcoveriana, però que el podem somniar, el podem imaginar, fins i tot, el podem plasmar en un projecte polític, a mig camí entre la utopia i la realitat.
La Mallorca d’avui és prou diferent de la Mallorca d’Alcover. D’aquella Mallorca idíl·lica i eminentment rural de l’Escola Mallorquina, hem passat a una Mallorca que ha basat la seva riquesa i la seva prosperitat econòmica i social en el sector dels serveis. Però encara hi ha bona part d’aquella Mallorca en el rerefons de la nostra existència.
8/2/12
A la recerca dels recursos estilístics!
A la pàgina 246 del manual us parlen de diferents recursos que podem trobar a la poesia.
Feu una aportació en què escolliu un dels recursos proposats des de l'encavalcament a metàfora i n'escriviu la definició i un exemple diferent del del llibre.
EPÍTET
Adjectiu usat amb finalitat literària. Acostuma a reforçar una qualitat ja inherent al substantiu que acompanya.
Vinyes verdes del coster,
sou mes fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Josep M. de sagarra
Feu una aportació en què escolliu un dels recursos proposats des de l'encavalcament a metàfora i n'escriviu la definició i un exemple diferent del del llibre.
EPÍTET
Adjectiu usat amb finalitat literària. Acostuma a reforçar una qualitat ja inherent al substantiu que acompanya.
sou mes fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Josep M. de sagarra
4/2/12
Ovidi Montllor recita Joan Fuster
http://www.vilaweb.cat/noticia/3979645/20120203/ovidi-montllor-recita-joan-fuster.html
com una sang tendra que em cenyís breument.
I et tinc vora els llavis: què més és la vida?
Hi ha més abril als teus ulls
que en aquestes ribes dolces
de la tarda.
que en aquestes ribes dolces
de la tarda.
Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!
EL MATÍ I TU
Ara t'enrioles, i el matí es fa espès
de versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara les mans teues esbullen poncelles,
i el matí es pentina amb galtes i oboès.
de versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara les mans teues esbullen poncelles,
i el matí es pentina amb galtes i oboès.
Ara entre els pollancres hi ha un clam sorprès:
t'has endut llur ombra sota tes parpelles,
i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.
Oh els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!
t'has endut llur ombra sota tes parpelles,
i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.
Oh els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!
Ara, escuma rossa, entorn dels nostres passos
una primavera antiga es va desfent,
i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.
Tot se m'anuncia com una florida, una primavera antiga es va desfent,
i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.
com una sang tendra que em cenyís breument.
I et tinc vora els llavis: què més és la vida?
31/1/12
UN MOLT BON ARTICLE D'OPINIÓ D'UNA COMPANYA
LES MODES SOBREPASSEN LES NOSTRES FRONTERES?
Per començar, tenir una pròpia opinió o manera de vestir diu molt d’una persona i del seu caràcter, però actualment la joventut vesteix i pensa de la mateixa manera a causa de les modes i això és un fet que podem veure constantment si sortim al carrer.
És això un fet positiu o negatiu; és una manera de controlar la joventut?
D’entrada cal dir que generalment els joves segueixen les modes per integrar-se en la societat i no sentir-se exclosos; per tant, el pensament col·lectiu diu que si un no actua com la majoria aquella persona és diferent i per això no és acceptada. Aquest és el motiu pel qual la majoria de persones actuen igual i no tenen el valor de dir com són en realitat i expressar els seus pensaments i opinions, per por a ser rebutjats per la societat.
En segon lloc hem de criticar les modes perquè poden arribar a crear addició i, poden arribar a ser una malaltia. Una persona pot estar massa obsessionada per anar a la moda i això, al cap i a la fi, és perjudicial per a ella mateixa i, en aquest cas, també per a la seva butxaca. D’altra banda, això és més culpa de la persona que de les modes ja que tothom és capaç de dir no quan veu que una cosa se’ls escapa de les mans i no la poden controlar.
Per últim, ja que abans hem responsabilitzat a les persones, també hem de responsabilitzar els mitjans de comunicació perquè són aquests els que difonen les tendències i amb els anuncis aconsegueixen incitar la joventut a actuar com les empreses volen i aquests acaben rendint-se als productes i a les opinions anunciades pels mitjans de comunicació. No obstant això, no hem de deixar que la televisió, les revistes o qualsevol tipus d’anunci sigui més que simple informació que nosaltres processem i decidim si ens convé o no.
En conclusió, com hem dit abans, les modes controlen grans masses de població jove, però hem de lluitar per tenir una pròpia opinió que marqui el nostre estil, i com a conseqüència, deixar les tendències en un segon plànol.
I, per respondre la qüestió que ens fèiem al principi, que la majoria de la gent segueixi la moda degenera la societat i no la diversifica; considero que si seguim així tothom seguirà un mateix patró on ningú es diferenciarà de la resta, per tant és un fet negatiu.
ERRADES DEL DARRER ESCRIT
tens que quedar
Com vaig fer referència al principi de text
Poden ser conegudes pels demés.
interessant per els joves
en quant a la pregunta
hi han més models
Altres
Cal posar títol
títols sense subratllar
Cal varació lèxica. Useu diccionari de sinònims!
Cal aportar arguments intel·ligents.
Cal més distància: tu només pots decidir si ets un clon..
Anàlisi morfològica
Què penseu?
tots sou clons
tots els nens són clons
24/1/12
Josep Maria de Sagarra torna al Palau
Va obrir l'acte el president de la Generalitat, Artur Mas, que va insistir en el caràcter popular de l'homenatge a un autor tan popular com Josep Maria de Sagarra: 'No solament va adreçar-se a tothom, sinó que va arribar a tothom, i d'aquesta manera va contribuir a fer una cultura més completa, més normal i més moderna, en ple segle XX. És un gran mèrit. I va saber combinar l'excel·lència de la llengua amb la popularitat i una gran productivitat. Va ser una persona aclamada i estimada i, com a tal, també va rebre crítiques (al nostre país hi ha gent que prefereix la crítica al reconeixement dels mèrits). Però Josep Maria de Sagarra va ser una persona que va fer molt per la cultura catalana: per la gent que va anar a veure el seu teatre, per la que va llegir els seus articles i novel·les, per la que va llegir els seus poemes i se'ls va aprendre de cor, que vol dir que van penetrar en l'ànima de la gent, que són cultura popular.'
Quinze personatges omplien l'escenari, vestits dels anys vint (els homes amb un clavell al trau). Eren els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler (només va aparèixer a la segona part). I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català (al final de la segona part).
La primera part de l'espectacle va ser entorn dels primers vint-i-cinc anys del poeta: fragments de les seves memòries que s'anaven alternant amb poemes, articles i cançons. El fil conductor, les 'Memòries', ens descobria els seus referents intel·lectuals, Verdaguer, Guimerà, Maragall, les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès, la vida nocturna, el viatge a Itàlia, l'estada a Madrid per a estudiar dins el cos diplomàtic, i els estius al seu estimat Port de la Selva.
Va fer molta fortuna la recitació coral del poema satíric 'Balada de Fra Rupert', i va arrencar els primers bravos l'esplèndid fragment de 'La filla del Carmesí' dit per Josep Maria Pou; també la 'Cançó de suburbi' interpretada per Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler, i el 'Vinyes verdes vora el mar', a càrrec d'Ester Formosa i Toti Soler.
A la segona part els músics van abandonar l'escenari i va sortir-hi Joan Ollé mateix, que va anar apuntant aspectes de la vida de Sagarra, per ordre cronològic: que va estrenar dues peces de teatre de mitjana l'any, que va escriure la novel·la 'Vida privada', que amb l'arribada de la guerra va anar-se'n a París, on es va casar, que després féu cap a les Illes Tahití, viatge que va inspirar-li 'La ruta blava' i 'Entre l'equador i els tròpics', i que el 1939, a París, va tenir el seu únic fill.
Els actors també llegiren un fragment de la traducció de 'Romeo i Julieta' de Shakespeare i un altre de 'Antoni i Cleopatra', i encara un fragment de la traducció de la 'Divina comèdia'. Van ser molts els moments intensos; per exemple, quan Carme Sansa va dir un fragment del 'Poema de Montserrat', i quan Montserrat Carulla enfilà 'La campana de Sant Honorat' i Lluís Soler va brodar 'Elegia a Rafel'.
Joan Ollé va voler acabar amb l'Ovidi Montllor, que va dedicar el seu darrer disc a Josep Maria de Sagarra. Un Ovidi que ja tenia la veu tocada per la malaltia, però que va posar un final roent i sentimental a l'homenatge.
16/1/12
REDACTEM UN ALTRE ARTICLE D'OPINIÓ
Creieu que els joves estan esclavitzat per les modes i les marques? Sou realment lliures per decidir què penseu, com vestiu...., cadascú de vosaltres té un estil propi i personal o sou tots clons dels altres?
Presenteu almenys tres arguments i contraarguments, si s'escau, per reforçar la vostra posició.
Separeu el text en 3 paràgrafs i justiqueu-lo. El títol no s’ha de subratllar i no cal cap fotografia.
Marqueu en negreta els connectors emprats, almenys 3.
Connectors que podeu emprar: Almenys, en primer lloc, en segon lloc, en darrer lloc, tanmanteix, en canvi, si més no, tot i així, per una banda... per l’altra, en definitiva, en conclusió, així doncs...
Recordeu
La perífrasi d’obligació és Haver de: He de fer un article d’opinió
Altres perífrasis: Cal..., S’ha de....
Lèxic que podeu usar
pretendre, llibertat, moda, fer veure, contracorrent....
Termini inexcusable de lliurament: 1r dia de classe de la setmana del 23 al 29 de gener
El mariner, cançó popular
Recordeu que durant l'època moderna o la mal anomenada Decadència, la literatura catalana culta té una pèrdua de qualitat i quantitat. Tanmateix això no passa amb la literatura i cultura popular. Aquí teniu una mostra d'una cançó popular interpretada per un grup català actual.
Anglicismes a Menorca
Guia Camí de Cavalls
Un bon comentari d'una companya
LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA
El poema La balada de la garsa i l’esmerla pertany a Joan Roís de Corella, poeta del segle XV. L’autor nascut a València al 1435 era un cavaller i mestre de teologia, fou el millor poeta valencià de l’època; va morir també a València el 1497.
En la segona estrofa planteja la seva mort, dient que si la garsa el mira tot es curarà. També destaca la crueltat de la dama en no voler mirar-lo ni plorar la seva mort.
El poema consta de dues estrofes de deu versos la primera i quinze la segona, els versos de la primera estrofa són isosil·làbics perquè tots tenen deu síl·labes, per tant són versos decasíl·labs, d’art major amb rima consonant. A la segona estrofa trobem versos d’art menor, amb rima consonant.
En conclusió, crec que aquest poema ens demostra l’amor tan incondicional i dràstic que es vivia abans en l’època cosa que avui en dia, i comparant-lo amb la nostra societat, seria impossible de viure.
Sara Cámara Mullera, 1 batx A
10/1/12
Calendari 2n trimestre
1r examen parcial: 8 de febrer
2n examen parcial: 14 de març
Exposició oral: 22 de febrer
Lectura de Terra baixa a classe: 21 de març
Examen de lectura: 28 de març
NOVA PROPOSTA D'EXPRESSIÓ ORAL
En grups de dos heu de simular una entrevista a un personatge conegut de certa rellevància en el món de la cultura, l'educació, l'esport, la medicina... El personatge pot ser viu o mort, per tant si us convé podeu entrevistar Dalí, Gaudí, Companys o Freud.
La intervenció ha de durar uns 5 minuts i la farem dimecres, 22 de febrer.
9/1/12
GUERRA DE SUCCESSIÓ!
La Guerra de Successió Espanyola (1701-1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional, que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola. En aquesta confrontació, a més de la successió a la corona hispànica, s'hi dirimia també la qüestió de l'equilibri de poder entre les diferents potències europees.
La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt, en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones; l'Imperi va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a Itàlia i als Països Baixos. Tanmateix, malgrat que Lluís XIV va aconseguir situar el seu nét al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia francesa a Europa i va iniciar l'època de l'equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Segons l'historiador Joaquim Albareda, qui va guanyar de debò va ser Anglaterra, que va aconseguir arrencar d'Espanya prebendes comercials a Amèrica i va aconseguir que França li'n fes d'altres i a més es quedés exhausta. També segons ell, la Guerra va marcar l'entrada d'Espanya en la decadència.[10]
Dins dels regnes hispànics, la Corona de Castella va donar suport a Felip de Borbó mentre que, després de 1705, els estats de la Corona d'Aragó s'alinearen amb el pretendent Carles d'Àustria, que oferia garanties sinceres de respecte a les llibertats tradicionals.[11] Per això, el triomf de Felip de Borbó va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d'Aragó, que foren uniformitzats segons les lleis de Castella; a la Península, la guerra va durar fins a 1715, amb la capitulació de Mallorca davant de les forces de Felip V.
Decadència literària i política, totalment vinculades
La Decadència és el període l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença catalana del segle XIX.[1] La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors.
S'ha dit que la Decadència coincideix amb la castellanització de tota Espanya i la degeneració de les institucions de la Corona d'Aragó després de la unió de les corones de Castella i Aragó amb el casament de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà. Els autors més coneguts de la Decadència són Vicenç Garcia, Francesc Fontanella, i Josep Romaguera.
20/12/11
errors comuns en l'examen de Tirant
quan se n'assebenta de la seva tornada
quan es va assabentar de que Tirant tornava
quan es va assabentar de que Tirant tornava
emperatriu
la Viuda reposasa li diu a Tirant que plou.
CD sense la preposició a
CD sense la preposició a
- Plaerdemavida va trobar a Tirant (el va trobar)
14/12/11
Important!
Demà, dijous 15 de desembre,
porteu el llibre Pas i repàs
Feu-ho saber als companys!
Hi haurà penalització per a qui no el porti!
Feu-ho saber als companys!
Hi haurà penalització per a qui no el porti!
PROPOSTA D'EXPRESSIÓ ESCRITA
Escriviu un text de 180-200 paraules en què compareu la novel·la i la pel·lícula del Tirant lo Blanc. Podeu parlar dels marc geogràfics, d'escenes divergents entre un i altre, del físic dels personatges... Podeu dir si coincideixen amb el llibre o no. Empreu si convé alguna cita de la novel·la.
Marqueu els connectors en negreta. Podeu usar els següents: Per una banda... per l'altra, si bé... , tanmateix, malgrat tot, encara que...
Un cop escrit el text, agafeu els 20 primers mots, torneu-los a escriure i feu-ne l'anàlisi morfològica.
Escolliu també els 10 primers verbs i feu-ne l'anàlisi verbal.
TERMINI: 9 de gener
A LA RECERCA DELS RECURSOS ESTILÍSITICS!
A la pàgina 246 del manual us parlen de diferents recursos que podem trobar a la poesia.
Feu una aportació en què escolliu un dels 6 primers recursos proposats i n'escriviu la definició i un exemple diferent del del llibre.
Termini: 9 de gener de 2012
ANÀFORA
Repetició d’un mot o grup de mots al començament de dos o més versos.
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
puix que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal
diners fan l’home infernal
e fant-lo sant celestial
segons que els usa.
Anselm Turmeda, Elogi dels diners
Subscriure's a:
Missatges (Atom)