Anglicismes a Menorca

Els setanta-cinc anys de presència anglesa a Menorca van deixar en el parlar de l’illa una sèrie d’anglicismes, la major part dels quals, malauradament, avui han desaparegut de la llengua viva. Així i tot hi ha alguns anglicismes molt vius a la parla de cada dia com són, per exemple, la paraula xoc (chalk) per designar el guix per escriure a les pissarres, la paraula boínder (bow-window), que designa un tipus especial de tribuna a la façana de les cases, i la carn de xenc (shank), que és el nom de la carn d’una determinada part de la vedella. També s’empren, encara que es perden, paraules com ara ull blec (black) per indicar un ull negre, i l’expressió “quatre jans i un boi” (jans prové de johns, el nom que es donava als mariners britànics, i boi probablement prové de boy ‘al·lot’) per indicar que en un lloc hi havia anat poca gent. Una altra expressió que es perd, perquè ja no existeix l’ofici, és “fer berguins” (bargain), que es deia en referència al servei de barques que duia gent des d’una banda a l’altra del port de Maó; la gent que es dedicava a aquest ofici es deien berguiners (bargainers). També s’empraven moltes paraules angleses per designar les eines del fuster, i, el cas més excepcional de tots, totes les expressions que empraven els al·lots maonesos per designar les diferents jugades en el joc infantil de bales, mèrvols (marbles), eren anglicismes. Aquest vocabulari es va mantenir fins al final dels anys cinquanta del segle XX, quan el canvi de costums va fer que els fillets deixessin els jocs de carrer populars per d’altres de més globalitzats.

Guia Camí de Cavalls