Un bon comentari d'una companya

LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA

El poema La balada de la garsa i l’esmerla pertany a Joan Roís de Corella, poeta del segle XV. L’autor nascut a València al 1435 era un cavaller i mestre de teologia, fou el millor poeta valencià de l’època; va morir també a València el 1497.

Aquesta obra tracta d’una història de desamor entre dos enamorats, i per això utilitza la metàfora de la garsa i l’esmerla per fer referència al poeta i a la dama. En la primera estrofa ens descriu cada un dels ocells, per exemple destaca  la garsa com un ocell alegre i molt bonic -fa el paper de la dama-, i descriu l’esmerla o merla com una perla molt il·lustre, la qual substitueix el poeta. 

En la segona estrofa planteja la seva mort, dient que si la garsa el mira tot es curarà. També destaca la crueltat de la dama en no voler mirar-lo ni plorar la seva mort.

El poema consta de dues estrofes de deu versos la primera i quinze la segona, els versos de la primera estrofa són isosil·làbics perquè tots tenen deu síl·labes, per tant són versos decasíl·labs, d’art major amb rima consonant. A la segona estrofa trobem versos d’art menor, amb rima consonant.

En conclusió, crec que aquest poema ens demostra l’amor tan incondicional i dràstic que es vivia abans en l’època cosa que avui en dia, i comparant-lo amb la nostra societat, seria impossible de viure.

Sara Cámara Mullera, 1 batx A