El text argumentatiu
(informació extreta d’editorial Castellnou, llibre de Nivell C)
La finalitat del text argumentatiu és exposar una opinió, rebatre, convèncer o fer creure alguna cosa amb la intenció d’influir i modificar l’opinió del lector o de l’oient.
És el text propi dels editorials, dels articles de col·laboració, de les cartes al director, dels discursos polítics... Són escrits fets per autors que exposen el seu pensament sobre un tema qualsevol que pot interessar perquè és actual o per raons històriques, artístiques, científiques, filosòfiques... És el tipus de text que permet més subjectivitat, i es destaca més que cap altre per la qualitat de les expressions i per la força suggestiva del contingut.
L’estructura del text argumentatiu és com la del text explicatiu: s’exposa alguna cosa, a continuació s’aporten arguments a favor o en contra segons el cas i, finalment, se’n treuen conclusions.
En aquest tipus de text hi ha generalment un títol representatiu per tal que el receptor se situï. En la introducció s’exposa la idea principal, la tesi; en el desenvolupament s’exposen els fets i els arguments documentals, -si és possible-, relacionats i ordenats segons el grau d’importància; per acabar es presenten les conclusions en forma d’un breu comentari final, basat en tots els arguments, que confirma la tesi o idea principal.
L’exposició ha de ser clara, amena i variada. El text ha d’estar ben cohesionat i no ha de tenir imprecisions. Hi abunden les frases llargues, coordinades i subordinades, les expressions de causa, de conseqüència i els verbs d’opinió.
ESTRUCTURA
Introducció: tesi o idea principal:
Desenvolupament
* 1r argument:
* 2n argument
Conclusió
CONNECTORS
Per introduir la causa:
perquè, ja que, gràcies a/ al fet que, amb motiu de,
atès que, per raó de, A causa de/que per tal com,
com que, vist que, considerant que, per mor de
Per introduir la conseqüència:
per tant, consegüentment, en conseqüència, en conclusió
doncs, així doncs, així, en definitiva,
cosa que, la qual cosa, per això, per consegüent
Per indicar oposició:
però, tanmateix, no obstant això, això no obstant, en canvi
sinó, ara bé, amb tot, en contra, al contrari
Per indicar objecció:
per bé que, tot i (que), encara que,
malgrat (que), baldament, mal que, a desgrat que
ENLLAÇOS INTERESSANTS
Cal que parem atenció, de forma detinguda i pausada als dos enllaços que us proposo de l'apartat Articles, documents i webs de lectura obligatòria:
2. Connectors. D'aquest apartat cal fer l'exercici.
