Ara treballarem la metàfora, la metonímia, l'oxímoron o la paradoxa. Cerqueu poemes en català en què aparegui algun d'aquests recursos estilístics, escriviu-ne la definició i ressalteu el vers en què podem observar-lo.
Paradoxa: unió de paraules o idees només aparentment contradictòries, però que expressa un enunciat veritable per a l'autor, el narrador o el personatge que les relaciona.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
J. V. Foix
Termini de publicació al bloc: 11 d'abril
31 comentaris:
Meràfora: Caracterització d'un element a partir d'un altre, imaginari, amb què guarda alguna relació d'analogia. Al contrari que en la comparació, no s'introdueix cap nexe entre els dos elements que es relacionene, i el primer element no s'acostuma a fer explícit.
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Maria Mercè Marçal
Metàfora:Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
Anka Pop
1r.Batx A
Polisíndeton: Intensificació de l'ús de conjuncions per tal de reforçar
l'expressió:
"De sobte, a l'una, esperançant la vida,
la gent s'adreça com la mar revolta:
i corre, i es para, i torna a córrer, i crida,
i calla aprés, i tremolant escolta ..."
Àngel Guimerà
Alexandra Farnell 1r Batx B
L'oxímoron: És una figura retòrica que consisteix en la presentació consecutiva de paraules que tenen significats que s'exclouen mútuament.
Exemple:
parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna,
orfe de llum, sota del sol que crema.
(Joan Maragall, "La vaca cega")
L'oxímoron: És una figura retòrica que consisteix en la presentació consecutiva de paraules que tenen significats que s'exclouen mútuament.
Exemple:
parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna,
orfe de llum, sota del sol que crema.
(Joan Maragall, "La vaca cega")
David Fernández Salas 1r Batx B
Perdó, se m'ha oblidat posar el nom en l'altra
Meràfora: Caracterització d'un element a partir d'un altre, imaginari, amb què guarda alguna relació d'analogia. Al contrari que en la comparació, no s'introdueix cap nexe entre els dos elements que es relacionene, i el primer element no s'acostuma a fer explícit.
ex:
Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;
Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, ab son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,
Que lo cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes venien.
Francesc Vicent Garcia
Metafora:
Sos cabells de finíssima atzabeja
Sara Noguero 1 batx. B
La metàfora es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.
Exemple:
CANÇÓ DE LA NIT DE SANT JOAN
Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta,
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguem
amb els seus plors les estrelles.
És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrades i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva.
Autor: Tomàs Garcés
Olesia Stetska 1r Batx A.
Metonímia:
Figura retòrica que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació necessària, com ara l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc., o viceversa.
La teva mà,
un dring de glaç al vidre
i un glop daurat.
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit.
N'hi trobem dues: "vidre" en lloc de got i "glop daurat" en substitució del líquid del got.
UN JORN, QUIN MUNT D'INSTANTS! ("Vint-i-quatre")
Marina Graupera Boada 1r Batx A.
Metàfora: És la caracterització d'un element a partir d'un altre, imaginari, amb què guarda alguna relació d'analogia.
EXEMPLE:
La vida m'ha estafat. El càncer va guanyar la batalla; La inflacció ens ha posat contra l'espasa i la paret...
Melissa Floris Bourg
1r batx. B
Paradoxa: Unió de paraules o idees només aparentment contradictòries, però que expressa un enunciat veritable per a l'autor, el narrador o el personatge que les relaciona.
Exemple:
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
Joan Maragall : és un fragment de l'obra Cant Espiritual.
Podem observar la paradoxa amb la frase:
Sia’m la mort una major naixença!
Javier Zambrana Soriano 1r.Batx.B
Oxímoron:
Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat.
Exemple:
Aquelles nits tan clares (...) No, el meu pit
no és el cel, altar de llampecs foscos.
(Pere Gimferrer,"Hora foscant")
José Manuel Toledo 1r Batx. B
Metonímia: designació d'una cosa a través d'una altra amb què guarda una relació d' efecte-causa, continent-contingut, etc.
Exemple:
Lo pi de Fomentor
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.
Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.
Saúl Vivo Cano
1r Batx B
La metàfora es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre.
Exemple:
Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suaui,
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Metàfora: Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.
Claudia Villegas, 1r Batx A
La metonímia és la relació entre significats basada en una relació de contigüitat.Per exemple, "El duc demanà la mà de la princesa al rei". Quan es parla de la mà de la princesa es refereix a tota la princesa. La relació de contigüitat entre la mà de la princesa i la princesa resideix en què es la part del tot. "Es va menjar el danone." És clar que no es va menjar la marca sencera però sí un iogurt.
Exemple (no he trobat poema català amb metonimia):
¡Oh niebla del estado más sereno,
Furia infernal, serpiente mal nacida!
¡Oh ponzoñosa víbora escondida
De verde prado en oloroso seno!
¡Oh entre el néctar de Amor mortal veneno,
Que en vaso de cristal quitas la vida!
¡Oh espada sobre mí de un pelo asida,
De la amorosa espuela duro freno!
¡Oh celo, del favor verdugo eterno!,
Vuélvete al lugar triste donde estabas,
O al reino (si allá cabes) del espanto;
Mas no cabrás allá, que pues ha tanto
Que comes de ti mesmo y no te acabas,
Mayor debes de ser que el mismo infierno
Vers 1: Hi ha una metonímia, la boira substitueix la gelosia, ja que aquests igual que la boira no et deixen veure la realitat. També hi ha una metonímia amb estat serè, el que substitueix a l'amor entre dues persones (estat d'enamorament).
Luis de Góngora, "A los celos".
Nora Lamrani, 1r Batx A
"El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les meduixes"
Aquí podem trobar una metàfora, és a dir, la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text.
ALBA GRAWOOSKY MORCILLO
Paradoxa: Afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú. La paraula ve de "para", contrari, desviat, i "doxa", opinió.
Sia'm la mort ma major naixença Oh senyor tot esta anant perfectament bé, tant, que tinc la impressió que alguna cosa està malament. No el meu amic. He llegit moltíssims llibres, caminat per molts llocs, i visitat moltes escoles. Però no són savi. Sóc si de cas, un ignorant molt conreat, però no un savi ja que de la meva coneguda vida jo non se res només se que Sia'm la mort ma major naixença.
ibtissam lhajji nouali
"El món, en meravelles i jocs atrafegat,
és petit i vermell i fresc com les meduixes"
Aquí podem trobar una metàfora, és a dir, la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text.
Aquestos versos formen part del poema "fruits sabrosos" de Josep Carner, Supervivent d'un cant remot Antologia poètica
ALBA GRAWOOSKY MORCILLO
Metàfora: Caracterització d'un element a partir d'un altre, imaginari, amb què guarda alguna relació d'analogia. Al contrari que en la comparació, no s'introdueix cap nexe entre els dos elements que es relacionene, i el primer element no s'acostuma a fer explícit.
Exemple:
A una dolor que va al dellà del seny,
fa només l'Impossible cara tendra.-
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire el teginat és cendra.
Fragment de "Cor fidel" De Josep Carner.
Jonathan Domingo Lazaga
1 Batx. A
Al·literació
Figura retòrica que consisteix a repetir un mateix so en dos o més mots consecutius o situats a intervals curts.
Exemple:
ATZAROLA
'' Flor de recança,
atzarosa,atzarola.
Tot just esclates,
i el vent fa dels teus pètals
ales de papallona.''
MÀRIUS TORRES
Aida Salas
Metàfora: caracterització d'un element a partir d'un altre, imaginari amb què guarda alguna relació d'analogia. Al contrari que en la comparació, no s'introdueix cap nexe entre dos elements que es relacionen, i el primer element no s'acostuma a fer explícit.
Exemple:
Veniu plorant, ab cabells escampats,
uberts los pits per mostrar vostre cor
Com fon ploagat ab la sageta d’or
ab què amor plaga els enamorats
Ausiàs March
Hamid El Mehdati 1Batx.B
La metonímia a en una relació de contigüitat.
Per exemple, "El duc demanà la mà de la princesa al rei". Quan es parla de la mà de la princesa es refereix a tota la princesa. La relació de contigüitat entre la mà de la princesa i la princesa resideix en què es la part del tot.
I pel que fa l'exemple en un poema, no l'he trobat en català:
"La más bella niña
de nuestro lugar
hoy viuda y sola
ayer por casar
viendo que sus ojos a la guerra van
a su madre dice
que escucha su mal
dejadme llorar
orillas del mar"
Luis de Góngora
Marta Martínez Salicrú 1BAT A
Oxímoron:unió de conceptes incompatibles,que adquireixen un nou sentit.El Oxímoron és variant de la Antítesi.
EX: "il·luminen el cel més negre que gola de llop.
la serp del vent,desenroscada,xiula pels carrers."
Joan Vinyoli,Cercles
Andreea Alexandra Parciulea
1 Batx-A
Metonímia: Consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté alguna de les relacions següents:
-La causa per l’efecte. Ex: l’ huracà arrassà tot un poble (l’huraca per l’aigua i el vent)
-L’efecte per la causa. Ex: el meu dolç turment (dolç turment per la meva dona)
-La manca pel producte. Ex: Es va comprar un Renault (Renault per cotxe de la marca Renault)
-L’instrument per la persona que l’utilitza. Ex: Avui he conegut la ploma més important de França (la ploma per l’escriptor)
-EL continent pel contingut. Ex: Què diu el Comitè Superior de Disciplina Esportiva? (C.S.D.E per les persones que l’integren)
-El lloc d’origen pel producte. Ex: Porta’ns un alella (un alella per vi d’Alella)
-El signe per la cosa significada. Ex: Ja hissen la falç i el martell (falç i martell per bandera russa)
-L’autor per l’obra. Ex: He comprat un Picasso (Picasso per un quadre de Picasso)
-Els trets físics pels morals. Ex: En Daniel té mal cap (mal cap per ser un disbauxat)
Marc Rodríguez Cámara. 1r Batx. A
L'oxímoron és la unió de conceptes incompatibles entre si que adquireixen així un nou sentit.
"Orfe de llum, sota del sol que crema"
Joan Margall
Sara Cámara Mullera 1batxA
L'oxímoron és una figura retòrica que consisteix en la presentació consecutiva de paraules que tenen significats que s'exclouen mútuament.
Exemple:
"Els meus llibres estan plens de buits"
Alexander Souren 1 batx A
La metàfora és una figura retòrica que consisteix en expressar una paraula o frase amb un significat diferent a l'habitual, entre els quals que tenen una certa relació de semblança o analogia. És a dir, s'identifica una cosa real amb una d'imaginària. Cal destacar que és una figura retòrica molt utilitzada pels autors.
Exemple:
Tal com un Déu es dreça davant l'eternitat
i la mesura tota amb el seny i amb els braços,
jo em dreço davant teu, o Present!, despullat
de somnis massa vells i de records ja lassos.
El passat se'm desfà. M'enlluerna el futur,
cal un petit espai a la meva poquesa.
¿Un moment que flueix, gora d'un riu obscur podrà ser, solament, la meva eterna presa?
Alguna nit molt íntima, i distès amb esforç,
m'he dit, en l'interval dels somnis i els records:
-L'eternitat és sols un present que s'eixampla.
Potser l'arrel divina que és soterrada en mi
¿és sols aquest afany, tan difícil de dir,
de viure en un present una mica més ample?"
Al present (1938), Màrius Torres.
Trobem la metàfora al tercer vers: "-L'eternitat és sols un present que s'eixampla."
Raquel Martín Fuertes 1BATX A
Paradoxa: expressió d'un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.
Exemple:
"El barber d'aquesta ciutat que afaita tots els homes que no s'afaiten a si mateixos, s'afaita a si mateix?" (Bertrand Rusell)
Alexander Makarov 1r Batx A
Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.
Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·legoria. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
A Mallorca, durant la guerra civil
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retalles les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Sharon Schamuells B1A
Metàfora: caracterització d'un element a partir d'un altre, imaginari amb què guarda alguna relació.
Exemple:
ora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, milers de teuladins
fan un soroll que el cor enxica.
Qui oir pogués sa xiscladissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i en caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
mourà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas, demà, guardarà dins
dolços records i imatges belles;
jo no podré gojar ja d'elles,
vora el barranc dels Algadins!
Teodor Llorente
Podem trobar una metàfora cuan diu
-i en caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
Marc Carbonell 1r Batx B
la paradoxa
Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.
exemple:
Sia'm la mort ma major naixença.
(Joan Maragall, "Cant espiritual")
Víctor Pérez 1r batx.B
METONIMIA: Designació d'una cosa a través d'una altra amb què guarda una relació d'efecte-causa, continent-contingut,etc.
Cadenes són presons
i jo en fugia.
Maria-Mercè Marçal
Luis Galan 1A
Publica un comentari a l'entrada