A la pàgina 246 del manual us parlen de diferents recursos que podem trobar a la poesia.
Feu una aportació en què escolliu un dels 6 primers recursos proposats i n'escriviu la definició i un exemple diferent del del llibre.
Termini: 9 de gener de 2012
ANÀFORA
Repetició d’un mot o grup de mots al començament de dos o més versos.
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
puix que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal
diners fan l’home infernal
e fant-lo sant celestial
segons que els usa.
Anselm Turmeda, Elogi dels diners
27 comentaris:
AL·LITERACIÓ:
L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat.
exemple:
In nova fert animus mutatas dicere formas
corpora; di, coeptis (nam vos mutastis et illas)''
"L'ànim em porta a dir les formes canviades i els nous
cossos. Oh, déus, - car vosaltres també les vàreu canviar -..."
Jonathan Cordero 1r de baxt B
Jonathan, digues quin so es repeteix.
JOan
ASÍNDETON:
Supressió de conjuncions que servirien usualment d'enllaç.
Exemple:
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
José Manuel Toledo 1r Batx. B
ANTÍTESI
L'antitesi es l'unió de dues paraules, conceptes o expressions de sentit contrari en una mateixa frase.
Exemple:
Sigues la pura impuresa
Víctor Pérez 1r batx b
Sinestèsia: Expressió d'una associació d'elements que provenen dels diferents sentits. Així, allò que és percebut per un sentit està explicat com si provingués d'un altre.
Exemple:
Un silenci dolç ens fa de palau
Javier Zambrana 1r.Batx.B
Anafora: Repetició d'una mateixa paraula o estructura sintàctica a l'inici de diferents versos successius.
Exemple:
Totes vesteixen un vestit,
totes calcen un calçat,
totes mengen a una taula,
totes menjaven d'un pa.
Jonathan Domingo 1r Batx. A
Antítesi: unió de dues paraules, conceptes o expressions de sentit contrari en una mateixa frase.
Riu que riu, me fa un petó
que, sent de foc, va gelar-me.
Saúl Vivo Cano 1r Batx.B
Paradoxa: Unió de paraules o idees només aparentment contradictòries, però que expressa un enunciat veritable per a l'autor, el narrador o el personatge que les relaciona.
Exemple:
Al avariciós, les riqueses el fan més pobre.
Hamid El Mehdati 1r Batx.B
L'hipèrbole és un recurs retòric que consisteix en augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageració.
Exemple:
Tres mars de llàgrimes vessà
Claudia Villegas 1r Batx.A
Anàfora: repetició d'una mateixa paraula o estructura sintàctica a l'inici de diferents versos successius.
Oh gran dolor, estupefacte incendi
Oh gran dolor, hores sense solpàs
Oh gran dolor, missa a fulles corcades
Melissa Floris 1r batx.B
Asíndeton: és un recurs literari estilístic contrari a la polisíndeton que consisteix en ometre les conjuncions coordinants amb la intenció de donar més vivesa, fluidesa i dinamisme o apassionamental al text, majoritàriament en un vers.
Exemple:
nube cava speculantur amicti, quae fortuna viris, classem quo litore linquant, quid veniant;
Traducció:
embolcallats amb el buit del núvol, miren de descobrir quina ha estat la sort d'aquells homes, en quina platja han deixat les naus, què han vingut a fer.
David Fernández 1r Batx.B
Paradoxa: unió de paraules o idees només aparentment contradictòries,però que expressa un enunciat veritable per a l'autor,el narrador o el personatge que les relaciona.
Exemple: un hotel d'infinites habitacions pot acceptar més hostes, fins i tot si està ple.
David Hilbert.
Comparació: Establiment d'una relació de semblança entre dos fets, objectes, etc, de manera que el segon faci més entenedor o gràfic el primer. Al contrari del que passa amb la metàfora, la comparació fa explícit el nexe entre els dos temes.
Exemple:
Era prim com un fideu i sord com una tàpia.
Anca Pop
1r.Batx.A
L'hipèrbole:
L'hipèrbole és un recurs retòric que consisteix en augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageració. És molt usada per lloar els herois, en la literatura d'aventures i la humorística.
Exemple:
Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper.
Nora Lamrani 1 batx A
Asíndeton: Acció contaria a la Polisíndeton. Eliminació de les conjuncions.
És com una senyora,que sobreeixint,no dóna,amb planta lleu,cap tomb; baldera,boteruda de natges I de llom,espera el seu tramvia I amb els ulls clucs ja el tasta.
Marina Graupera
1r. Batx.A
Antítesi: unió de dues paraules, conceptes o expressions de sentit contrari en una mateixa frase.
Exemple:
- i plourà i farà sol
- Es quan dormo que hi veig clar
Alexander Makarov 1 Batx. A
Antítesi: unió de dues paraules, conceptes o expressions de sentit contrari en una mateixa frase.
Exemple:
És tan curt l'amor, i tan llarg l'oblit
Vladislav Alenin 1 Batx.B
ANÀFORA: Figura retórica consistente en una repetición de palabras al principio del verso o frase en la prosa, bien de forma continua bien de forma discontinua.
Exemple;
Hora d'ocàs i de discret petó;
hora crepuscular i de retir;
hora de madrigal i d'embadaliment ...
Rubén Darío.
Cristian Castro Navarro.
1rbatx.B
Anàfora-> Repetició d'una mateixa paraula o estructura sintàctica a l'inici de diferents versos.
Exemple;
VORA EL BARRANC DEL ALGADINS.
Vora el barranc del algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire,
que per a omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha mes, i el mes té diners
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc del algadins.
Vora el barranc del algadins
s'alcen al cel quatre palmeres;
el vent, batent a les lleugeres,
mou son plomall i els seus trons fons.
En ells milers de teuladins
fan un soroll que el cor encisa.
Qui oir poqués so xiscladissa,
vora el barranc dels Algadins.
...
(Teodor Llorente)
Judith Hoyos Blanco
1rbatx.A
RECURSOS ESTILÍSTICS
Al·legoria: Conjunt d'imatges vinculades entre si que, combinades en un tot unitari, simbolitzen una sola cosa.
Ajeia l'amic en llit d'amor. Els llençols eren de plaers, i el cobrellit era de llanguiments, i el coixí era de plors. I era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobrellit. (R.Llull)
Al·literació: Repetició intencionada de sons.
Com feix de canyes cruixien trinxades ses arrels. (J.Verdaguer)
Anàfora: Repetició d'una mateixa paraula o estructura sintàctica a l'inici de diferents versos successius.
Doneu-me una llanterna:-On és el cavall? Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos, doneu-me murs de nit a les ciutats lunars. (J.V.Foix)
Antítesi: Unió de dues paraules, conceptes o expressions de sentit contrari en una mateixa frase.
On cada tarda el món s'ordena entre el repòs i el moviment. (J.S.Pons)
Asíndeton: Supressió de les conjuncions, sobretot en una enumeració.
Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. (S.Espriu)
Era alt, sec, una mica encorbat. (J.Pla)
Comparació: Establiment d'una relació de semblança entre dos fets, objectes... De manera que el segon es faci més entenedor o gràfic el primer. Al contrari del que passa amb la metàfora, la comparació fa explícit el nexe entre els dos termes.
La platja sembla un cor abandonat! (J.M. de Sagarra)
Les noies amb descarats pits com llimones. (F.Parcerisas)
Sharon Schamuells B1A
es repeteix el so de consonants (aliteració) jonathan cordero 1batx b
Encavalcament (o encavallament: ruptura més o menys brusca a final del vers, que implica la fragmentació d'un sintagma.
Exemple:
La nit era tot música. Les finestres obertes
portaven, de les vastes avingudes desertes,
aquella olor de terra del vent de la tardor
sobre la teva veu, pàl·lida, tenebrosa,
com, d'un foc d'agonies, un riu de vida fosa...
Mories poc a poc i et tornaves, cantant,
una ombra que tenia la forma del teu cant.
(Màrius Torres)
Raquel Martín 1Batx A
L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat. Per exemple, brandant llànguidament la llarga cua (Joan Maragall, La vaca cega) i roda com un carro el tro de guerra (Jacint Verdaguer, L’Atlàntida, Introducció)
Sara Noguero 1 BatxB
La paradoxa és una afirmació que sembla contradictoria o que va contra el sentit comú
Exemple:
Sia'm la mort ma major naixença(Joan Maragall, "Cant espiritual")
Maria Miranda 1Batx B
Recursos estilístics
La personificació
La personificació és la substitució dels qualitats, el comportament o l’aparença físic dels éssers humans als animals, als objectes, o als conceptes. Un exemple de la personificació està present en aquest poema per Joan Maragall :
L’ÀNIMA DE LES FLORS
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: viuen al sol
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta”
-elles deuen pensar-;
“mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà”.
Anàfora:
Repetició d'una mateixa paraula o estructura sintàtica a l'inici de diferents versos successius.
A la vora del mar
n'hi ha una donzella,
n'hi ha una donzella,
que en brodava un mocador
que és per la reina
que és per la reina.
Quan en fou a mig brodar
li manca seda,
li manca seda,
gira els ulls envers la mar
veu una vela,
veu una vela.
cançó popular
(versió de Rafael Subirachs)
Amandeep Singh (batx 1 b)
Anàfora:
Repetició d'una mateixa paraula o estructura sintàtica a l'inici de diferents versos successius.
Exemple:
Pas de dansa
Tinc el capvespre i
tinc paraules dures
com absència,fosca.
Tinc paraules urgents:
neguit camí i una blanca
sentor de margarides.
(Miquel Martí i POL)
Amandeep Singh (batx.1 b)
Publica un comentari a l'entrada