NO ÉS MERAVELLA SI EL MEU CANT, un bon comentari

Aquest poema fou escrit per Bernart de Ventadorn,  fou un popular trobador occità,  fill d’un servent i d’una fornera del castell de Ventadorn i es formà en l'ambient culte que li va proporcionar la protecció del seu senyor, que també era poeta. Quan més tard es va fer  trobador, es va enamorar de la mestressa i va ser enviat a l’exili. La reina Elionord’Aquitània el va acollir fins al seu matrimoni amb el rei d’Anglaterra. L’últim protector que se li coneix és un conte de Tolosa i sabem que va acabar els seus dies en un monestir.

Aquest poema no és l’original si no una adaptació d’Alfred Badia, el text original és del segles XII. En aquesta època neix un tipus de poesia, que representa fidelment les relacions de vassallatge de l’època.Tracten sobre l’amor cortès, autèntic que unia el seu vassall amb la dama cortesana. El poema original està escrit en occità, una llengua que es parlava a Occitània(sud de França).

És un cant d’amor d’un enamorat cap a la seva estimada dama. Pel que fa a l’estructura conté 8 estrofes i cada una conté 8 versos, excepte l’última estrofa que es de tres versos. Finalitza la poesia corroborant que aquest amor durarà per sempre sigui mort o lluny. Comença la primera estrofa transmetent com els seus escrits fan que el lector senti el mateix que l’escriptor i des de la segona estrofa fins a a penúltima expressa el seu amor i la seva por de perdre la seva estimada. Cal tenir en compte que la mètrica no es del tot certa ja que no es el text original, però pel que fa l’adaptació cada vers és octosíl·lab, i és de rima consonant, és un text poètic ja que està dividit en estrofes i versos.

Marta Martínez