un bon monòleg de dos companys

Sabíeu que la Bíblia és el llibre més venut del món? La Bíblia és aquest llibre gros que tothom té, però que gairebé ningú ha llegit.

Ahir truco a un amic i li pregunto: Hola tio, què fas?

-Estic aquí, llegint la Bíblia.
-No fotis! Què t'ha passat, que t'has fet d'una secta d’aquestes?
I és que no entenc que ningú es pugui llegir la Bíblia per plaer. No obstant això, jo la vaig llegir quan era petit, em va semblar interessant, la primera frase..., després la vaig deixar a un calaix que ja no recordo on és.


El que si que recordo era que Déu era un paio de nassos! Però tenia les seves cosetes. Jo no vull molestar, però gaire treballador, gaire treballador ... no era, perquè tenint tota l'eternitat per endavant, i el tio va fer el món en una setmana


Es va aixecar el primer dia i va dir: que es faci la llum, i la llum es va fer. Però clar els endolls qui els posa? I al dia següent: Que es facin els planetes i això va passar, i el tio, vinga, va dir dues cosetes i a descansar una altra vegada.


A mi el que m'agrada de la Bíblia és que Déu és partidari del nudisme, com jo. Del que no és partidari és de la fruita, perquè no li importava que Adam i Eva anessin en pilotes, però quan es van menjar una poma va agafar un rebo ... que els va fer fora del paradís.


Déu era bo, però amb un límit. Per això els va castigar! A Adam li va dir: Tu guanyaràs el pa amb la suor del teu front. Aquí tinc jo un dubte. Ja hi havia pa? Bimbo o en baguette? I a Eva li va dir, I tu pariràs amb dolor. Si que li deu hagut de fer ràbia que inventessin l’epidural.


A Déu li passa el que a totes les bones persones, dóna la mà i li agafen el braç. Aquí hi ha els babilonis, es posen a construir la torre de Babel per posar-se al nivell de Déu. Però quina falta de respecte és aquesta? Ja ho diu el refrany: Cadascú a casa seva, i Déu en la de tots I no a l'inrevés!


És clar, Déu es va enfadar i va dir: - Per la vostra ambició us condemno que a partir d'ara, si voleu entendre, us haureu de deixar el sou en fascicles de les revistes per aprendre idiomes. Això sí, amb el número u, rebreu un CD de regal.


Però bé en el fons Deu era un tio simpàtic, de veritat, i aquí hi ha la Bíblia per demostrar-ho.


Alex Souren i Nicolás Villaroel