19/6/12

FEINA D'ESTIU

Exercicis del Pas i repàs

Cal fer els exercicis del 65 al 140.
No cal copiar l'enunciat, però si les frases senceres.
Cal remarcar d'alguna manera els espais en buit que heu omplert i les vostres solucions.
Cal autocorregir els exercicis. Abans de fer-los no oblideu de fer un cop d'ull a la teoria.

Si no disposeu del llibre podeu passar per copisteria a agafar el dossier. Val uns 2 euros. Especifiqueu que és de català i de 1r de Batxillerat.

Aquesta feina es valorarà com a nota del primer trimestre de segon.

Recuperació de l'assignatura

Heu d'escollir 25 poemes de l'antologia poètica i fer un comentari de text de cadascun.
Els 25 comentaris equivalen a un 25% de la nota de recuperac, per tant, l'examen equival a un 75%.

Del primer poema escollit heu de cercar tots els determinants i fer-ne una graella a part per indicar-ne la classe.
Del segon, farem el mateix, però amb els noms.
Del tercer, amb els adjectius.
Del quart, amb els pronoms,
del cinquè, amb els adverbis,
del sisè amb les preposicions,
del setè, amb les conjuncions,
de la resta, feu l'anàlisi verbal.

Recordeu que cal indicar la classe de mot i la subclasse si n'hi ha. 



Antologia de poesia catalana

1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”.
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”.
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
10. “A la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957).
21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923).
25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936).
27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930).
28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943).
29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra
poètica completa (1971).
34. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J.V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980).
45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).


COMENTARI DE TEXT LITERARI

1. Comprensió del text: Cal llegir atentament el text i buscar al diccionari les paraules que no s’entenen.

2. Informació prèvia:

§        Informació sobre l’autor i l’obra a què pertany el text.
§        Característiques de l’autor relacionades amb el text.
§        Moment d’escriptura de l’obra en relació amb el conjunt de la producció de l’autor.
§        Contextualització del text en el moviment literari al qual pertany.

3. Impressions inicials:

Disposició del text en l’espai (títols, paràgrafs, estrofes…).
Gènere i subgènere al qual pertany (poesia, narrativa, teatre…).

4. Determinació de la forma

Narrativa i teatre
Poesia
Forma d’expressió (narració, descripció, diàleg…).
Parts del text.
Mètrica (nombre de síl·labes, rima…)
Estrofes

5. Determinació del contingut

§        Característiques de l’argument
§        Tema i subtema
§        Estructura del text (introducció, nus, desenllaç…)
§        To del text (optimista, melangiós, esperançat…)
§        Personatges
§        Tractament de l’espai i el temps
§        Punt de vista: narrador intern o narrador extern.
§        Posició de l’autor (objectiva, subjectiva, irònica…)

6. Valoració:

§      Conclusions objectives sobre els aspectes literaris més destacats: autor, forma, contingut, recursos, entre altres.
§        Opinió personal sobre el text comentat argumentant-ne les raons.

MODEL D'EXAMEN DE RECUPERACIÓ

  1. Fes un resum d’aquest text (1punt)
  2. Fes l’anàlisi dels verbs. (1 punt)
  3. Fes l’anàlisi morfològica dels mots subratllats i en cursiva. (1 punt)
  4. Fes un comentari literari  d’aquest poema: context i autor( 2 punts) explicació de contingut (2 punts), anàlisi mètrica i recursos retòrics (2 punts), anàlisi de la llengua i conclusió (1punt)

21/5/12

calendari 3r trimestre


1r dia de lectura: 2 de maig
2n dia de lectura: 6 de juny
1r examen parcial: 9 de maig
Exposició oral 16 de maig
Lliurament exercicis de Pas i repàs: 23 de maig
2n examen parcial i lliurament de llibreta: 13 de juny
Lliurament de mapa conceptual: 6 de juny

Una bona dramatització, llàstima de les faltes!



Aquest trimestre, s'hi algú s'hi anima, pot representar Antígona de Salvador Espriu o Allò que tal vegada s'esdevingué de Joan Oliver

Un exemple de bon debat



—"El fonament moral sobre el qual s'ha d'edificar la societat és el de que l'assassinat, no
importa per part de qui ni en quines circumstàncies, és intolerable. I això inclou el govern."
(Helen Prejean, "Pena de muerte", Ediciones B, 1996)

—"La pena de mort, que confon l'abolició del delicte amb l'abolició del delinqüent, no em
sembla compatible amb cap consideració profunda dels drets fonamentals, el primer
dels quals és el dret a viure." (Fernando Savater. El País, 15-7-93)


9/5/12

Aprendre llengües: [779] Si tens collons...

Aprendre llengües: [779] Si tens collons...: Avui els responsables de l’educació lingüística dels infants de l’Espanya profunda aniran a les aules amb input fresc i viu. Avui els me...

30/4/12

Cal tenir les idees clares!

 Alguns de vosaltres heu fet el darrer article d'opinió sense tenir clares les funcions del rei espanyol.

La monarquia parlamentària és el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern). Les normes i decisions emanades de les diferents cambres parlamentàries regulen no només el funcionament de l'estat sinó també l'actuació, funcions.
En la majoria de les monarquies parlamentàries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt limitats i retallats, podent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguin al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a aquestes limitacions generalitzades són pures reminiscències històriques que es mantenen per tradició en algunes monarquies més antigues, encara que normalment es refereixen a temes de poca transcendència per a la vida política del país.

Aprendre llengües: [776] Apps per aprendre llengües

Aprendre llengües: [776] Apps per aprendre llengües: Aquests dies donem voltes sobre aquesta qüestió. Les apps són aquí ja fa temps amb força. Potser amb massa força i tot, perquè ja n'hi ha m...

24/4/12

ENLLAÇATS PEL CATALÀ! Posa-te'l, posa-l'hi!

La campanya 'Enllaçats pel català' continua amb força, i per a avui s'ha fet una crida perquè el país sencer s'hi sumi coincidint amb la diada de Sant Jordi. La campanya consisteix a penjar un llaç amb la senyera a les façanes o a les webs. Avui els llaços són presents a molts llocs, també a la capçalera de VilaWeb, que se suma així a la campanya per la llengua.

Els atacs i les amenaces a la nostra llengua a una part del territori afecta la salut global del català i n'amenaça la supervivència. És responsabilitat de tothom vetllar i defensar la llengua catalana sigui on sigui que es produeixi l'atac', diuen en un comunicat representants del sindicat STEI-i i de l'Assemblea de mestres i professors en català de les Illes, promotors de 'Per Sant Jordi, enllaça't per la llengua'.

Passada la diada dd'avui, la campanya també serà present en la manifestació de València que tindrà lloc el 28 d'abril.

La campanya d'Enllaçats va néixer a les escoles i instituts de les Illes com a mostra de protesta contra la política lingüística de José Ramón Bauzá i com a símbol del compromís de la comunitat educativa amb la defensa de la llengua.

El govern baelar va ordenar fa uns dies la retirada dels llaços pel català de les escoles, però l'ordre va tenir un efecte contrari, i encara han estat més els centres i particulars que s'han afegit a la campanya. A més dels llaços, alguns alumnes s'han animat a fer una cançó en favor del català. Primer va ser l'IES Marratxí, amb la versió de 'Illes dins un riu'; tot i l'amenaça de la conselleria d'obrir-los un expedient; i poc després, l'IES Felanitx va convertir la 'Jenifer' en 'José Ramón'.

A més, en defensa del català va haver-hi la vaga de fam de Jubilats per Mallorca de Jaume Bonet i, després, de Tomeu Amengual. L'entitat va posar fi a l'acció el passat dia 10, en considerar que s'havien complert els seus objectius.

19/4/12

Les poesies indespensables per Sant Jordi

Una proposta de poesia catalana indispensable per al dia de Sant Jordi











MESTRE D'AMOR
Joan Salvat-Papasseit


Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.


No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.


Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...





Amic, et citaré al cor d'una petxina...
Maria Mercè Marçal


Amic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada.
Dóna'm la llengua, amor. Dóna'm la sal.
I dóna'm també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s'enfila per l'herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba.



Amo, amas, amare, amavi, amatum
Carles Fages de Climent


(Model de la primera conjugació que vaig aprendre al col•legi dels Jesuïtes)

Jo t'estimo en present d'indicatiu
i, de l'amor per fer-me un futur mèrit,
t'estimaré en pretèrit,
participi, gerundi i subjuntiu.






Cançó de fer camí
Maria Mercè Marçal


Per a la Marina


Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.


Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.


Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.







Dóna'm la mà
Joan Salvat-Papasseit


Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.




Les roses recordades
Salvador Espriu



¿Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc.


Nosaltres,
amb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores,
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Un altre bon article!

PELE


El PELE (Programa experimental de llengües estrangeres) és un nou projecte que s’utilitza en alguns centres educatius, amb l’objectiu de millorar i facilitar l’aprenentatge dels alumnes en les llengües estrangeres. Aquest projecte consisteix a donar classes en anglès o altres llengües; en el nostre institut es fan classes d’Educació Física i Biologia en anglès. Això té uns clars avantatges tan per als alumnes com per al professorat, però també pot aportar en algunes ocasions desavantatges.
En primer lloc, la utilització del PELE incrementa la facilitat lingüística dels alumnes a l'hora de mantenir una conversa sobre qualsevol tema, i per tant, augmenta el seu vocabulari. Aquest és el motiu pel qual cada cop més centres d’educació tan de primària com de secundaria s’incorporen en el projecte.
En segon lloc, comporta per als alumnes que tenen una nefasta base d’anglès, o de la llengua estrangera que sigui, un desavantatge evident; és a dir, si un alumne amb poc vocabulari, tot i que sigui un bon estudiant, no té la base adequada, clarament no pot continuar la classe amb normalitat i en conseqüència s'endarrereix. Aleshores, l’alumne que tingui problemes amb l’idioma tindrà molta més dificultat per assolir els temes de l’assignatura que altres companys que potser tenen una base molt més sòlida. No obstant això, és evident que tothom (tan alumnes com el mateix professor) experimentarà una evolució del domini de la llegua.
En conclusió, aquest programa experimental és una bona forma d’activar el nostre anglès i d’aconseguir que els estudiants millorin el seu vocabulari i tinguin molta més facilitat a l'hora de construir frases i discursos orals d'una certa complexitat.


Raquel Martín
1BATXA

17/4/12

JO VULL SER REI, DELS PETS

Redacteu un article d'opinió de 220 paraules en què valoreu si la monarquia és positiva per a Espanya o seria millor que es constituís com a República.

Feu l'anàlisi morfològica i verbals dels mots de l'enunciat.

Lèxic: Corona, Casa reial, monarquia
Corona: tanmateix, malgrat tot, tot i això, encara que,  en conclusió, per acabar...


EXERCICIS DEL PAS I REPÀS

Feu a la llibreta els exercicis del manual de llengua següents:
  • del 24 al 26
  • del 28 al 30
  • del 32 al 65

No cal que copieu l'enunciat, però sí tot el text de l'exercici. Feu-lo pel vostre compte i autocorregiu-vos-el amb un altre color.

Termini de lliurament: 23 de maig

ERRADES I MILLORES DEL DARRER ARTICLE D'OPINIÓ

Anàlisi morfològic
  1. un text en què exposeu: és pronom relatiu, podem substituir-lo per en el qual
  2. Escriviu un text en què exposeu: escriviu és imperatiu i exposeu és present de subjuntiu
  3. Calen més nois més actius: en el primer cas acompanya un nom i fa de determinant quantitatiu, en el segon cas fa d'adverbi que acompanya un adjectiu.
  4. Potser ens diran que no pot ser: el primer cas és adverbi i en el segon són dos verbs.
Errades

és un llenguatge molt parlat
Consisteix en impartir
No obstant, vindrà.
alhora de viatjar
desprès parlarà.
al fi i al cap, ho sap.
és lo millor
S'enredereix 
seria una tonteria



Les llengües més parlades del món

1
Xinès Àsia
1.223.403
=
=
2
Anglès Europa
341.320
+1
+
3
Espanyol Europa
340.738
-1
+
4
Hindi, Urdu, Panjabí Àsia
296.038
=
=
5
Arab Àsia
215.875
=
=
6
Bengali Àsia
189.000
=
=
7
Portuguès Europa
176.011
=
=
8
Rus Europa
167.000
=
-
9
Japonès Àsia
125.000
=
=
10
Alemany (Alt, Baix), Yiddish Europa
113.641
=
+
11
Italià Europa
93.321
+3
+
12
Francès Europa
77.000
+1
+
13
Javanès Àsia
75.568
-2
=
14
Coreà Àsia
75.000
-2
=
15
Vietnamita Àsia
67.662
=
=
16
Telugu Àsia
66.350
=
=
17
Marathi Àsia
64.783
=
=
18
Tàmil Àsia
63.075
=
=
19
Turc, Osmanli Àsia
61.000
=
+
20
Ucrainès Europa
47.050
+2
+
21
Polonès Europa
44.000
-1
=
22
Gujarati Àsia
44.000
-1
=
23
Bahasa Indonesi i Malai Àsia
38.436
=
=
24
Malaialam Àsia
34.022
=
=
25
Kannada (Estandard, Sud) Àsia
33.673
=
=
26
Azerbainès, Azeri (Nord, Sud) Àsia
31.423
=
=
27
Persa, Farsi (Est, Oest) Àsia
31.280
=
=
28
Oria, Adivasii Àsia
31.200
=
=
29
Neerlandès, Afrikaans Europa
27.681
+1
+
30
Sunda Àsia
27.000
-1
=
31
Romanès Europa
26.332
=
+
32
Bhojpuri, Bihari Àsia
25.000
=
=
33
Maithili (Estandard, Dehati) Àsia
24.290
=
=
34
Hausa Àfrica
24.200
=
=
35
Birmà, Burmese Àsia
22.000
=
=
36
Serbo-Croata Europa
21.000
=
=
37
Rajastaní Asia
20.823
=
=
38
Awadhi Àsia
20.540
=
=
39
Thai Àsia
20.047
=
=
40
Yoruba Àfrica
20.000
=
=
41
Uzbek (Nord, Sud) Àsia
19.921
=
=
42
Sindhi, Bhil Àsia
19.720
=
=
43
Pashto Àsia
19.141
=
=
44
Ibo, Igbo Àfrica
17.793
=
=
45
Amhàric Àfrica
17.413
=
=
46
Oromo-Galla (Oest-Central) Àfrica
17.232
=
=
47
Tagalo Àsia
17.000
=
=
48
Nepalí Àsia
16.056
=
=
49
Saraiki Àsia
15.015
=
=
50
Cebuano (Bisaia) Àsia
15.000
=
=
51
Tai Nordest Àsia
15.000
=
=
52
Assamès Àsia
14.634
=
=
53
Hongarès, Magyar Europa
14.500
=
=
54
Zhuang (Nord, Sud) Àsia
14.000
=
=
55
Madura Àsia
13.694
=
=
56
Singalès, Sinhala Àsia
13.220
=
=
57
Malgaix Àfrica
13.109
=
=
58
Kurd Àsia
13.036
=
=
59
Haryanvi Àsia
13.000
=
=
60
Grec Europa
12.320
=
=
61
Txec Europa
12.000
=
=
62
Magahi Àsia
12.000
=
=
63
Chhattisgarhi Àsia
10.985
=
=
64
Deccan Àsia
10.710
=
=
65
Suec Europa
10.563
+7
+
66
Bielorús Europa
10.200
-1
=
67
Somalí Àfrica
9.472
-1
=
68
Quechua Amèrica
9.392
-1
=
69
Kinyruanda, Rwanda Àfrica
9.307
-1
=
70
Zulú Àfrica
9.142
-1
=
71
Fulfulde, Fulbe, Peul, Fulani Àfrica
9.066
-1
=
72
Búlgar Europa
9.000
-1
=
73
Shoto Àfrica
8.048
=
=
74
Khmer (Central, Nord) Àsia
8.039
=
=
75
Kazak Àsia
8.000
+1
=
76
Ilocan Àsia
8.000
+1
=
77
Luba (Kasai, Sabha) Àfrica
7.805
+1
=
78
Uigur Àsia
7.596
+1
=
79
Balochi (Est, Sud, Oest) Àsia
7.005
+1
=
80
Tàtar Europa
7.000
-5
-
81
Akan: Twi, Fante, Aixanti Àfrica
7.000
=
=
82
Shona Àfrica
7.000
=
=
83
Hiligaynon Àsia
7.000
=
=
84
Xhosa Àfrica
6.876
=
=
85
Català Europa
6.565
+1
=
86
Minangkabau Àsia
6.500
+1
=
87
Turkmè Àsia
6.400
+1
=
88
Finès, Suomi Europa
6.107
+2
+
89
Tai Nord Àsia
6.003
=
=
90
Armeni Àsia
6.000
-5
-
91
Kanauji Àsia
6.000
=
=
92
Rundi, Kirundi Àfrica
6.000
=
=
93
Santalí Àsia
5.938
=
=
94
Batak Àsia
5.830
=
=
95
Mongolian (Khalkha, Peripheral) Àsia
5.711
=
=
96
Swahili Àfrica
5.628
=
=
97
Nyanja Àfrica
5.622
=
=
98
Eslovac Europa
5.606
=
=
99
Gikuyu, Kikuyu Àfrica
5.347
=
=
100
Danès Europa
5.326

13/4/12

Qui s'hi anima?

Aula de Teatre


Estrena El món és un escenari (fragments d’obres de Shakespeare) interpretat per l’Aula de Teatre de la UdG

Lloc: Sala La Planeta

Dijous 3 de maig


21 h

10/4/12

Expressió oral

En grups de dos heu d'aportar arguments i visions totalment oposades sobre un mateix tema.
Dia d'exposició: 16 de maig

MAPA CONCEPTUAL DE LA LITERATURA CATALANA


En aquesta imatge podeu veure un mapa conceptual sobre els mesos de l'any. Emprant la tecnologia de MINDMAP, n'hauríeu de fer un que reflecteixi els principals moviments, autors i obres de la literatura catalana.

Podeu veure un vídeo explicatiu a http://enricserrabloc.blogspot.com/search/label/mapa_conceptual

Termini inexcusable de lliurament: 6 de juny

més recursos estilístics!

Ara treballarem la sinestèsia, la prosopopeia, el polisíndeton o el paral·lelisme. Cerqueu poemes en català en què aparegui algun d'aquests recursos estilístics, escriviu-ne la definició i ressalteu el vers en què podem observar-lo.

Sinestèsia: expressió d'una associació d'elements que provenen dels diferents sentits. Així, allò que és percebut per un sentit està explicat com si provingués d'un altre.

Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma 

Gabriel Ferrater

LECTURA DE FICCIÓ PER AL 3R TRIMESTRE

La lectura d'aquest trimestre és Trajecte final de Pedrolo.
En començarem la lectura el dia 2 de maig.

3/4/12

Un bon article d'opinió d'un company


L’AMOR LLIURE VS L’AMOR COMPROMÈS


Moltes vegades, i sobretot  la joventut, es pregunta si és millor l’amor lliure o l’amor compromès, es a dir, si és millor tenir relacions sense compromís o una relació sentimental compromesa.

Al meu parer,  l’amor hauria de ser lliure, ja que el compromís d’haver d’estar amb una persona per a tota la vida pot trencar una relació. Per això jo crec que l’amor lliure és millor, ja que tu pots estar tota la vida amb una persona, com a l’amor compromès, però no tindràs el compromís d’haver d’estar amb aquesta persona la resta de la teva vida si no que, només, hauràs d’estar amb una persona si t’agrada de debò. A més a més, el fet d’haver d’estar amb una persona per compromís pot afectar l’estat d’ànim i la felicitat de l’individu.

D’altra banda, també opino que el fet de tenir una relació compromesa pot ajudar una relació, ja que aporta més seguretat als membres de la parella. A més a més, l’amor compromès, també aporta molta confiança entre els membres de la parella i, això, és una factor molt important a l’hora d’establir una bona  relació sentimental.

En conclusió, l’amor és una experiència de la qual no és fàcil parlar ja que està fora de l’enteniment humà i que, a més a més, és una “cosa” molt variable, ja que depèn molt de cada persona i la manera d’expressar-lo. Per tant, crec que tant l’amor lliure com l’amor compromès, són dos bones formes de manifestar l’amor i que quina forma és millor i quina forma és pitjor està a la tria de cadascú. 

Víctor Pérez


29/3/12

Aprendre llengües: [765] L'Espanya singular

Aprendre llengües: [765] L'Espanya singular: El president del Senat espanyol, Pío García Escudero, feia fa tres dies unes declaracions en una entrevista a La Razón que perpetuen la im...

El noucentisme segons Viquipèdia

Noucentisme


El noucentisme va ser un moviment literari i artístic català de principis del segle XX. Va començar el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i va acabar amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera el 1923, bé que la seva petjada estètica perdurà fins la guerra civil i fins i tot després d'aquesta. Eugeni d'Ors va ser el primer que va fer aparèixer aquest nom en les seves Gloses, encara que de bon començament no li donà un estil definit, més que la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes apareguts ja amb el nou segle. El nom prové del referent directe del Quattrocento (1400) i Cinquecento (1500) italians (Noucentisme per 1900). D'Ors va dir que noucentista és un adjectiu cronològic. També, nou, és l'adjectiu contrari a vell.
Es tracta d'un moviment molt lligat a la política i liderat per la burgesia a diferència d'altres períodes marcats per la revolució o el canvi, ja que els noucentistes reivindiquen l'ordre i el seny. Igualment, les institucions van fomentar el noucentisme recolzant les inversions culturals des de la Mancomunitat de Catalunya.

Característiques

Hereta de la Renaixença catalana l'afany de superació per veure la literatura catalana a un més alt nivell, en aquest cas a partir de la recuperació dels clàssics grecollatins i una gran atenció a la forma. Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metàfores.
La seva ideologia és la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat. Per això s'oposa a moviments precedents. Rebutja el modernisme i el romanticisme per l'exaltació que fan dels sentiments extrems i el trencament de les normes, en comptes d'abraçar la mesura propugnada pels noucentisme com a signe de civilitat. Igualment, però, actuen contra el laïcisme i el positivisme (dos corrents que combaten un cristianisme que els noucentistes identifiquen amb el país) i reivindiquen el pes del passat, de la tradició. Com que l'art és artifici i transformació del que es veu, s'allunya del naturalisme i els moviments realistes, que només busquen reproduir la realitat i no mostrar-la com un ideal.
Es pot resumir l'afany noucentista en uns principis enunciats per d'Ors:
  • l'imperalisme: el terme indicava un nacionalisme no separatista,[1] sinó d'imposició cultural i econòmica: calia prosperar a partir de la indústria i la llengua per enfortir Catalunya, tot adoptant la política d'Enric Prat de la Riba
  • l'arbitrarietat: l'art, com a bellesa formal, no necessitava una connexió directa amb la realitat, ja que n'era una sublimació, una millora, qualsevol petita escena podia ser convertida en art si se sotmetia al treball de la forma, veritable element definidor
  • classicisme: es retorna al model clàssic, d'inspiració grecollatina, enfront la rauxa del romanticisme que només primava l'originalitat i la inspiració.
  • mediterranisme: el marc cultural de referència, en consonància amb el tret anterior, és el Mar Mediterrani, bressol de la civilització
  • la ciutat: en oposició a la natura modernista i romàntica, es reivindica la ciutat com a ideal, centre de la raó, el seny i el progrés, contraposat a l'instint vist com a barbàrie. L'ideal és la polis grega, centre de govern i vida democràtica.
  • civilitat: es recupera l'ideal del cortesà, de la mesura i l'harmonia
  • cerca de "l'obra ben feta": els autors cerquen la perfecció en tot el que fan, cada obra és un exemple del treball rigorós, les normes i la combinació més estètica per esdevenir un model idealitzat del que hauria de ser, d'un món culte al marge de les turbulències del nou segle

Literatura

La novel·la va ser un gènere menor durant aquest període. La major producció de prosa eren relats breus i contes ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les. La producció de teatre va ser molt minsa, només van ser Carles Soldevila i Millàs-Raurell qui n'escriguren. La glosa i l'article periodístic van servir com a vehicles d'expressió de les seves teories, sense manifests destacats.
Els autors més importants del període són Josep Carner i Eugeni d'Ors.
El model de llengua, basat en la norma i la correcció, segueix les directrius del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Es crea un català estàndard, que pren com a referència el dialecte de Barcelona per aquest gust de la ciutat, farcit de cultismes, de manera que es modernitza la llengua però sense oblidar les arrels gregues i llatines. La llengua s'allunya conscientment del castellà per reivindicar el seu caràcter propi.
S'observa la influència de l'anomenada escola mallorquina i el simbolisme i el rebuig explícit del realisme. Per l'aire clàssic, les composicions poètiques recuperen temes i estils propis del Renaixement, per exemple s'aprecien petjades de Petrarca als versos de Carner.

Altres arts

Els artistes plàstics més representatius del Noucentisme foren escultors com Arístides Maillol —que tot i ser de la Catalunya del Nord i de estar més vinculat a París que a Barcelona coincidia amb l'estètica dels noucentistes de la Catalunya Sud—, Josep Clarà Enric Casanovas i Esteve Monegal. Entre els pintors cal destacar Joaquim Torres-Garcia, principal responsable de l'orientació mediterranista del moviment, Joaquim Sunyer, Xavier Nogués —sempre però amb una certa dosi d'ironia—, Francesc d'Assís Galí o Josep Aragay. Els arquitectes del primer període, com Josep Maria Pericas i Morros barregen elements modernistes i noucentistes, especialment a l'obra civil.
Bona part dels autors noucentistes (o que van influir en aquest moviment) es van agrupar a l'associació Les Arts i els Artistes.[2] La segona generació va conrear més l'escultura i l'arquitectura, com prova l'obra de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, un dels preconitzadors de la ciutat com a ideal català. Aquests artistes vol intervenir a l'espai públic, en el disseny de mobiliari urbà i elements funcionals.