- En poesia no heu de parlar mai de narrador ni de posició subjectiva.
- No parleu de paràgrafs per anomenar les estrofes.
- No confongueu versos amb estrofes.
- Els versos octosíl·labs són d'art menor.
- La rima de tot el poema era masculina perquè tots els versos acabaven amb mots aguts.
- Cal contextualitzar l'obra, és a dir, parlar del gènere, subgènere i del segle i del moviment cultural i literari al qual pertany.
- S'ha de parlar del to i dels personatges que apareixen.
- Calia dir que el llenguatge era medievalitzant.
- Calia fer referència a la primera estrofa: el poeta es defineix com el millor trobador i afirma que l'única cosa important en aquest món és l'amor.
- Calia parlar dels senyals, per exemple, el meu cortès a la tornada.
Tòpic literari
Un tòpic literari és un tema que s'expressa en literatura a través d'una frase cèlebre i que es pot recrear en composicions posteriors sense fer esment explícit d'aquesta frase, però que el receptor evoca en llegir el text. Els tòpics literaris formen part del canon i apareixen sovint en llengües i èpoques diferents. La frase que resumeix el tòpic sol ser un proverbi o una cita d'un clàssic famós, especialment en llatí.Altres tòpics cèlebres
- Nosce te ipsum: crida a l'autoconeixement
- Homo viator: la vida com un viatge
- Edat d'or: un passat idealitzat enfront la corrupció present
- Carpe diem: cal aprofitar el present perquè el temps no s'atura
- Beatus ille: els feliços són els que tenen una vida senzilla o rural
- Locus amoenus: descripció d'un lloc ideal
- Ubi sunt: nostàlgia d'allò perdut o passat
- Omnia vincit amor: l'amor ho pot tot i és el fi de tots els personatges
- L'amor és cec: l'enamorat no veu els defectes ni problemes ni es deixa guiar per les convencions
- La mort igualadora: tots els homes són mortals, sense distinció de classes
- Fortuna mutabilis: la sort canvia
Calia fer menció al tòpic literari de la presó que representa l'amor segons l'art amatòria medieval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada