José Mourinho
Polèmic, aquesta és la paraula que millor defineix l'entrenador del equip Reial Madrid, una definició que a la meva manera de veure'l el fa sentir còmode i en la seva salsa.
No posarem en dubte la seva professionalitat perquè, és clar, que hi ha uns passats resultats i un passat bagatge professional que, a dia d'avui, encara no ha pogut demostrar en el seu actual equip.
Com a entrenador defensa a mort els seus jugadors i la institució que el paga. Res a dir, això agrada als seus superiors i a la major part de l'afició, aquella amb un tipus de mentalitat que confon l'orgull i la noblesa, amb la prepotència i la xuleria barata.
Si analitzem al personatge, José Mourinho, veiem un piròman sense resultats, ha d'encendre diferents focs per distreure l'atenció i justificar la falta de títols. Tothom és culpable: els àrbitres, l'equip contrari, la premsa... i l'afició se'l creu i el venera. Amb tot això demostra que és un gran incitador de masses, capaç de distorsionar unes imatges gravades i fer creure allò de “-Reina, això no és el que sembla!” Com podreu veure, podria ser un gran polític.
Bé, i ja anem per la segona entrega. El primer any ha estat ple de declaracions, insults i focs creuats. Ara ens queda un segon any per endavant i en funció dels resultats, veurem desplegar les arts interpretatives del senyor Mourinho, que comencen amb el menyspreu, prepotència, indignació, i acaben amb el victimisme. Un gran registre.
Del que no estic tan segura és que, si la temporada acaba com l'anterior, el jurat, és a dir, l'afició i el club, el vulgui renovar amb “l'Oscar a la millor interpretació”.
Laura Macià Ayerbe
1r Batxillerat B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada