A la pàgina 246 del manual us parlen de diferents recursos que podem trobar a la poesia.
En grups de 2 feu una aportació en què escolliu un dels 6 primers recursos proposats i n'escriviu la definició i un exemple diferent del del llibre.
EPÍTET
Adjectiu usat amb finalitat literària. Acostuma a reforçar una qualitat ja inherent al substantiu que acompanya.
sou mes fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Josep M. de sagarra
26 comentaris:
ANÀFORA
Repetició d’un mot o grup de mots al començament de dos o més versos.
No el prengueu, el fals marit,
Jana delgada!
I
No el prengueu, l'amant que enganya,
que és ximple i mal educat,
Jana delgada!
II
No el prengueu, el mal marit,
que és ximple i ensopit,
Jana delgada!
III
Que és ximple i maleducat:
no sigui per vós amat,
Jana delgada!
MERITXELL BERENGUER
Al·literació: una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat. No es basa en característiques objectives de cada fonema, sinó en les suggerències que provoquen.
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Poema de Joan Maragall
L'al·literació es trobaría a l'últim vers.
Silvia Mena
ANÀFORA: repetició d’una mateixa paraula o estructura sintàctica a l’inici de diferents versos successius.
(...)
Cada any torna a passar
Cada any torna a mirar
Cada any, la missa augusta.
Cada any els capellans
tenen més cabells blancs
i aixequen més els braços.
Cada any l’hòstia es va alçant,
El temple es va aixafant
I l’hòstia puja
*l'anàfora és el "cada any".
- Tània Fernàndez i Cristina Moya -
La anàfora és una repetició d'una mateixa paraula o estructura sintàctica a l'inici de diferents versos successius.
No·l prenatz lo fals marit,
Jana delgada!
No·l prenatz lo fals jurat,
que pec es mal ensenyat,
Yana delgada
l'anàfora és "No·l prenatz lo fals"
Andrea Rodríguez i Anka Pop
Asíndeton: supressió de les conjuncions, sobretot en una enumeració.
AIGUA MARINA
Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
Josep maria de segarra
Comparació: establiment d’una relació de semblança entre dos fets, objectes, ect. De manera que el segon faci més entenedor o gràfic el primer.
VINYES VERDES VORA AL MAR
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Josep maria de segarra
Bea i Aida :)
Anàfora: repetició d'una mateixa paraula o estructura sintàctica a l'inici de diferents versos successius.
"Vora el barranc dels Algadins"
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire,
que per a omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el más te dins
volguts record de ma infantesa;
per ells jo tinc l'anima presa
vora el barranc dels Algadins.
Teodor Llorente.
L'anàfora és "vora el barranc dels Algadins".
_________________________________________________
"A vós, Dona verge Santa María"
A vós, DOna Verge Santa Maria,
dono mon voler,Que es vol enamorar
de vós tan fort que sense vós no voldria
desijtar ni estimar res;
car tot voler millonaria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, que sou mare d'amor.
Qui a vós no us vol, no es pot enamorar
Ramon Llull
L'anàfora és la repetició de "a Vós"
Gabriel A. Nikolov - Miguel López Piñeiro.
1er Batxillerat A
Antítesi: unió de dos paraules, conceptes o expressions de sentit contrati en una matixa frase.
Quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans .
Martí i Pol
Amanda Ruiz i Mari Luz
Al·literació: A peu, i a poc a poc, anem pujant
Anàfora: Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
puix que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal
diners fan l’home infernal
e fant-lo sant celestial
segons que els usa.
Antítesi: Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d’amor, i no s’hi pensa
Asíndeton: indecisa, rara, nova
ara comença la rosa.
David Hernández
Comparació:
Enceto aquest poema d’amor en l’hora incerta
com l’infant que canta més fort
en passar per davant del cementiri.
David Hernández
I
Cabra juglar,
no puesc mudar
qu'eu non chan, pos a mi sap bon;
e volrai dir
senes mentir,
e comtarai de ta faison.
II
Mal saps viular
e pietz chantar
del cap tro en la fenizon;
no sabz fenir,
al mieu albir,
a tempradura de breton.
TRADUCCIÓ:
I
Cabra, joglar,
no puc impedir-te
que em cantis perquè a mi m'agrada;
e voldria dir,
sense mentir,
i contar del teu estil.
II
Mal saps tocar la viola
i pitjor cantar
de l'inici fins a la fi;
no saps acabar,
en la meva opinió,
amb la modulació del bretó.
AL·LEGORIA:
conjunt d'imatges, que s'uneixen per formar-ne una de sola.
MIREIA RIBAS CANO
Anàfora:
Repetició d’un mot o grup de mots al començament de dos o més versos.
Doncs,¿què us heu fet, sperbes abadies,
Marcèvol, Serrabona i Snat Miquel,
i tu,decrèpit Snat Martí, que omplies
aqueixes valls de salms i melodies
la terra d'àngels i de sants lo cel?
Doncs, ¿què n'heu fet oh, valls!de l'asceteri,
escola de l'amor de Jesucrist?
On és, oh soledat!, lo teu salteri?
on tos rengles de monjos, presbiteri,
que, com un cos sens ànima,estàs trist?
...
(Canigó,Epíleg. Los dos campanars)
Tamara Crespo
Mouad Lakhlifi // 1er Batx-B
Antítesi: unió de dues paraules, conceptes o expressions de sentit contrari en una mateixa frase.
Sé que ja no sóc qui era,
encara no sé qui seré.
Em perdo i no em trobo,
crido i no em sento.
Oblido, no perdono,
llegeixo i recordo.
Per somiar obro els ulls,
per despertar-me els tanco.
Per aixecar-me em quedo a terra
i per aquietar-me, ballo.
Per escoltar-me guardo silencis trepidants
i per dir-me, callo.
Per perdre’m, obvio els perquès.
Per trobar-me, en veu alta parlo
amb paraules que desconec,
sacsejant per pur plaer
el batall del xiuxiueig.
Per saber-me, miro el mar.
Per provar d'arribar a ser
recapto temps engrunat.
La juguesca de l’atzar
estableix si vinc o vaig.
Ara escric mentre somio
i perquè somio ho faig.
Anàfora
Repetició d'una mateixa paraula o estructura sintàctica a l'inici de diferents versos successius.
La balada de la garsa i l'esmerla
"Ab los peus verds", los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
"ab un tal gest", les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
"Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
"que ja no us plau"
"que io per vós haja a morir".
Sr.Jonathan Aguayo
Al·literació: A peu, i a poc a poc, anem pujant
Anàfora: Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
puix que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal
diners fan l’home infernal
e fant-lo sant celestial
segons que els usa.
Antítesi: Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d’amor, i no s’hi pensa
Asíndeton: indecisa, rara, nova
ara comença la rosa.
David Hernández i Jaume Galera
Milton Rodrigues Oliveira
1r Batx. B
L'anàfora és una paraula que designa que un membre d'una frase és objecte d'una referència ulterior, dins la mateixa frase o dins una frase del discurs.
EX :
Oh gran dolor, estupefacte incendi.
Oh gran dolor, hores sense salpàs.
Oh gran dolor, missa a fulles corcades.
L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat.
EX : Elsa és l’ossa
soles al sol.
Lola és la sal sosa
a la sala.
Al sol és Elsa,
l’ossa sola.
A la sala Lola,
la sal sosa.
Anàfora:
Oh aquell desfici qui mai s'agombola
Oh aquella amor consirosa i plaent,de tot quant fuig , o qui passa , o qui vola , boira del cim o fontana d'argent.
Espigues de flor (1926)
Maria Antònia SAlvà .
Vladislav i Kevin 1rBatx.B
Comparació:establiment d'una relació de semblança entre dos fets,objectes,etc.de manera que el segon faci més extendor o gràfic el primer.Al contrari del qual passa amb la metàfora,la comparació fa explícit el nexe entre els dos termes.
Mon cor estima un arbre! "Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,"
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
Lo pi de Formentor,Miquel costa i Llobera
Alex Vaysgerber
Al·literació: repetició intencionada de sons.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
sol i de dol de J.V.Fox
Al·literació: repetició intencionada de sons.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
sol i de dol de J.V.Fox
Xavier Rodriguez
Al·literació: repetició intencionada de sons.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
sol i de dol de J.V.Fox
Xavier Rodriguez
Al·literació: repetició intencionada de sons.
Com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels
Jacint Verdaguer
A peu, i a poc a poc, anem pujant
Ferrater
Walter i Joe.
comparació: establiment d'una relació de semblança entre dots fets, objectes,etc. de manera que el segon faci més entenedor o gràfic el primer. Al contrari del que passa amb la metàfora, la comparació fa explícit el nexe entre els dos termes.
exemples:
els teus ulls són com la mar blava.
els teus fils són d'or.
tens la bellessa d'una papallona.
Patrick i Marc
1erBatx.B
En un vers, l'encavallament es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc
En un vers, l'encavallament es produeix quan la pausa oral d'un vers no coincideix amb la pausa mètrica d'un punt, coma, etc
ALBA GRAWOOSKY
EPÍTET
Adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada amb el substantiu. S'usa per emfatitzar aquesta qualitat inherent al substantiu en qüestió, i no pas per a especificar-lo o determinar-lo. Com a segona definició, també pot ser un qualificatiu elogiós o injuriós donat a algú, com és el cas dels sobrenoms o epítets de monarques.
ALEX GRAWOOSKY MORCILLO
Publica un comentari a l'entrada